| Articles
d'interès
Links
relacionats
|
Text
extret de la web d'Ecologistes en Acció
| QUÉ
ÉS EL PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL |
El
Plan Hidrológico Nacional promovido por el Gobierno tiene como única
finalidad la realización de los grandes trasvases entre la España
interior y la Cuenca Mediterránea. Esta es la principal conclusión
a la que ha llegado Ecologistas en Acción al analizar la
incidencia ambiental y social de los grandes trasvases promovidos
por el Gobierno.
Según Ecologistas en Acción el gran impacto ambiental que los
trasvases previstos acarrearían se debería fundamentalmente a
las grandes obras que sería necesario realizar. Por otra parte,
los grandes trasvases producen un impacto notable sobre las
poblaciones, no sólo de las cuencas donantes, hipotecando su
desarrollo futuro, sino también en las cuencas receptoras, al
crear falsas expectativas. De hecho, el simple anuncio de un
trasvase dispara las demandas en las cuencas receptoras, muy por
encima del volumen disponible. En concreto, en la Cuenca del
Segura el déficit actual de agua es mucho mayor que el que existía
antes de entrar en funcionamiento el trasvase Tajo-Segura.
Por otra parte, según recientes investigaciones, los teóricos
excedentes existentes en las futuras cuencas donantes, desaparecerán
en su mayor parte en las próximas décadas como consecuencia del
cambio climático.
En definitiva, los grandes trasvases previstos por el Gobierno
producirían graves impactos ambientales y sociales, siendo además
de muy escasa utilidad hidrológica, y que en ningún caso
resolverían los problemas de déficit de las cuencas receptoras.
|
| PLATAFORMA
PER A LA DEFENSA DE L'EBRE |
| CRÍTIQUES
AL "PLAN HIDROLOGICO NACIONAL" |
L'aigua
no solament és un bé economic en raó del seus usos (urbà, agrícola,
industrial, etc.), sino que els rius són també un bé paisatgístic,
cultural, lúdic i turístic. A més els rius compleixen amb
funcions ecològiques tan importants com la d'albergar nombroses
espècies de fauna i vegetació, aportar sediment a les costes (abastint
de sorra platges i deltes) i aportar nutrients a la zona marina
d'influència.
La gestió de l'aigua ha estat basada fins ara en la idea de què
l'aigua es un bé públic i il.limitat que l'Estat ha de posar a
l'abast de qui el reclama. De fet, l'aigua s'ha estat aportant
sense repercutir els costos reals en els usuaris, finançant-ho
amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques. A
conseqüència del preu fictíciament baix de l'aigua, les fuites
dels canals de reg, canonades urbanes, etc., són sovint molt
superiors als aprofitaments reals, sense que compense als
receptors optar per la millora de les xarxes de distribució.
D'altra banda, molts dels greus problemes de subministrament
deriven no tant de la manca d'aigua sino de la greu contaminació
dels rius i aqüífers. Són molt coneguts els casos de rius-claveguera
com el Segura, el Besós, etc, i d'aqüífers contaminats amb
residus industrials i agrícoles, com passa a les zones
industrials de Barcelona, València i Múrcia o a les planes amb
conreus de cítrics del País Valencià i Múrcia.
Considerem aquest PHN totalment inacceptable per les següents
raons:
1- Els dèficits de les conques demandants són exagerats
Els plans de conca en els que es basa el PHN no fan una autocrítica
de les deficiències de gestió de les respectives conques, que
afecten negativament a la seva disponibilitat d'aigua. A més, es
minimitzen els seus recursos i s'exageren les seves demandes,
sense disposar del necessari coneixement dels recursos subterranis,
poc o gens investigats al conjunt de l'Estat.
2- Es vol premiar als que malbaraten l'aigua.
El PHN no proposa mesures serioses per corregir la disbauxa
generalitzada de la gestió hidrològica actual. Certament això
implica mesures impopulars i electoralment poc o gens rendibles,
com millorar les xarxes de distribució, reutilitzar aigües
residuals o fer complir la legislació i posar sancions. És més
fàcil premiar als malbaratadors i contentar als electors amb
mesures populistes com són prometre aigua de l'Ebre a tothom i
inagurar grans obres per donar aigua i llocs de treball a les
zones receptores.
3- Les grans ifraestructures no són l'alternativa més viable
econòmicament.
El PHN no fa una anàlisi cost-benefici realista dels costos
totals de l'aigua per als usos i els llocs als que va destinada.
Diversos experts independents indiquen que en el cas d'un
transvasament de l'Ebre cap a la costa sud, actualment ja es més
barata la desalinització de l'aigua de mar o mesures d'estalvi
que la construcció de grans infraestructures com canals i
embasaments.
4- Els nous embasaments destruiran les darreres valls dels
Pirineus
Incrementar recursos regulats per poder transvasar-los implica fer
més embasaments a la conca de l'Ebre. El PHN contempla desenes de
nous embasaments, inundant més valls, conreus, i pobles, i
impedint l'arribada de sediments al delta.
5- El PHN vol potenciar el desequilibri territorial
No es poden defensar els transvasaments d'aigua utilitzant el
principi de solidaritat interterritorial i el reequilibri de la
riquesa. La solidaritat hauria de començar a les conques
suposadament deficitàries, amb la utilització racional de
l'aigua, vetllant a més per la protecció de la seva qualitat.
Cal tenir present que gran part de la conca de l'Ebre,
suposadament excedentària, es caracteritza per tenir moltes zones
econòmicament deprimides, sobre tot si se les compara amb
aquelles que demanen més aigua. Les experiències dels
transvasaments del Tajo-Segura i de l'Ebre al Camp de Tarragona són
un exemple clar de com aquests no han representat cap millora
social significativa per les comarques donants, i en canvi han
incrementat el desenvolupament insostenible i les demandes d'aigua
de les zones receptores, fomentant per tant el desequilibri
territorial.
6- L'aigua que va a parar a la mar no es perd !
El balanç hidrològic de la conca de l'Ebre en el què es basa el
PHN no té en compte que l'aigua dolça que arriba a la mar i a
les badies del delta té un paper determinant en la riquesa biològica,
pesquera, marisquera i aqüícola d'aquest entorn, en el qual es
guanya la vida un número important de persones que tenen dret a
subsistir. La disminució i la regulació cada cop més abusiva
del cabal fluvial han minvat molt les crescudes primaverals,
lligades al desgel, en un període clau per a la reproducció i el
creixement dels peixos. També la diversitat biològica del riu i
el delta depénen d'aquestes aportacions d'aigua dolça.
7- L'aportació de sediments és vital per al delta de l'Ebre i
per a tot el litoral
Ni la llei d'aigües ni el PHN tenen en compte l'aportació de
sediments dels rius. Els rius, a part de un cabal líquid tenen
també un cabal sòlid que juga un paper fonamental en el
manteniment de les costes i més en concret dels deltes i de les
platges, de les quals depén el potencial turístic. És evident
que els sediments necessiten grans cabals d'aigua per a ser
transportats, i això no s'ha considerat a l'hora de determinar el
cabal ecològic. La disminució dràstica dels sediments que
arriben al delta de l'Ebre es produeix als anys 60, quan van
entrar en servei els embasaments de Mequinença i Ribarroja. Era lògic
pensar que el nou PHN analitzaria aquest problema i tractaria
d'establir mesures correctores per recuperar una part del cabal sòlid
que tenia el riu a principis del segle XX. Lluny d'això, la
proposta de PHN no aborda aquesta problemàtica sino que l'agreuja,
en reduir l'aportació líquida a la desembocadura i promoure
desenes de nous embasaments a la conca, condemnant el Delta a una
degradació irreversible.
8- El PHN falseja els cabals actuals de l'Ebre per justificar els
excedents !
El PHN contempla uns recursos hídrics al tram final de l'Ebre de
17.300 Hm3 anuals sense tenir en compte que la aportació és
progressivament decreixent per l'increment de regadius,
embasaments i altres usos (que augmenten l'evaporació).
L'aportació anual mitjana de la dècada dels anys 60 fou de
16.842 Hm3/any, 14.071 durant la dècada dels 70, 9.502 durant la
de la dècada dels 80, i 8.235 Hm3/any durant la dècada dels 90.
Així doncs, des de la dècada dels 60 fins ara l'aportació de
l'Ebre al tram final s'ha reduït aproximadament a la meitat, i
segueix baixant, sense tenir en compte els efectes del canvi climàtic
que poden agreujar encara més la situació. Això significa que
l'aigua realment disponible és molt inferior a la que surt als
documents del PHN. També és evident que per planificar l'ús de
l'aigua cal tenir present els períodes de sequera i no els valor
mitjans (com fa el PHN).
9- La reducció de cabals afavoreix els processos de salinització
La progressiva reducció del cabal fluvial està accentuant cada
cop més el caràcter estuarial del riu aigues avall de Tortosa,
de manera que cada cop l'aigua de mar penetra més riu amunt i
durant més mesos a l'any. Aixó afavoreix la salinitazació dels
aqüífers a partir del riu, sobre tot en periodes de sequera.
D'altra banda, l'augment dels regadius a la conca, molts d'ells en
sòls salins, ha fet augmentar considerablement la salinitat de
l'aigua de l'Ebre. L'accentuació d'aquesta tendència en el futur
degut a la diminució de cablals i l'augment de més regadius pot
posar en perill la producció agrícola dels conreus que es reguen
amb l'aigua de l'Ebre.
10- Menys aigua i més bruta !
La disminució de cabals degut als transvasaments i a l'augment
d'usos de l'aigua a la conca implicarà també una disminució de
la qualitat de l'aigua, que pot afectar notablement l'estat ecològic
del riu i del Parc Natural del Delta, així com l'abastiment de
poblacions i l'ús recreatiu del riu.
En resum podem dir que el PHN no garanteix les necessitats tant de
quantitat i qualitat d'aigua com de sediments per a les Terres de
l'Ebre, i que tot això posa en greu perill tant el nostre futur
econòmic com la conservació del riu i del delta de l'Ebre.
|
| ELS
IMPACTES |
Ecologistes
en Acció de Catalunya denuncia els greus impactes que pel Delta
de l'Ebre suposarien el transvasament de 1.000 Hm3 anuals i la
construcció dels corresponents pantans de regulació al llarg de
tota la conca:
1. L'ampliació de la falca salina , que ja arriba fins a
l'illa de Gràcia divuit quilòmetres endins de la desembocadura .
Aquesta falca provoca una greu eutrofització i manca d'oxigen
(anoxia) al tram final del riu que afecta les cadenes tròfiques
que en depenen.
Segons el propi PHN l'afectació conjunta de les obres dels 13
pantans de regulació previstos al Pla de Conca, i dels
transvasaments cap el Nord i el Sud, faria augmentar la presència
de la falca salina dels sis mesos i mig actuals fins a una mitjana
de gairebé deu mesos a l'any.
Aquesta estimació de l'impacte es basa en uns cabals mitjans
superiors als experimentats els darrers anys, i suposa que en tot
moment es respectaria un cabal mínim de 100 m3/segon.
L'experiència del transvasament Tajo-Segura, on el cabal mínim a
Aranjuez es va reduir oficialment de 6 a 3 m3/segon quan va
arribar la primera sequera, demostra que aquestes promeses no
tenen cap credibilitat. Un cop feta l'obra, i creades unes
expectatives, els interessos de les zones receptores s'imposen als
dels territoris cedents i l'estat ecològic del riu.
2. Tampoc es té en compte el efectes del canvi climàtic ,
malgrat que aquests ja seran ben patents quan acabi el termini
d'amortització de les obres l'any 2040, i encara més al llarg
d'una vida útil estimada en 100 anys.
3. La reducció en l'aportació de sediments , que ja
afecta greument la sostenibilitat del delta de l'Ebre perquè els
pocs que arriben no compensen la subsidència marina. El PHN
agreuja el problema sense aportar cap solució.
4. L'augment de la contaminació difusa que ja pateix tota
la conca i el delta, que provenen dels fertilitzants i productes
fitosanitaris, i l'empitjorament de l'estat ecològic del rius tan
a la conca de l'Ebre com a les conques receptores.
Els nivells actuals de contaminació es veuran agreujats per
l'afegitó de noves zones regades, la disminució de cabals, i
l'increment de la regulació.
Tal com ha passat a Catalunya amb el Pla de Sanejament, malgrat la
realització d'un gran esforç inversor en depuradores l'estat
ecològic dels rius no millorarà sensiblement degut a la presència
de nitrit, amoni i sals diverses provenint de la contaminació
difusa d'origen agrari.
5. Les interconnexions entre conques amenaça la diversitat
biològica perquè incrementa el perill de bioinvasions d'espècies
al·lòctones, tal com ja ha posat de manifest el transvasament
Tajo-Segura. Les bioinvasions ja són un fet real pel canvi que la
regulació provoca en la fluctuació natural dels cabals. El
efectes del canvi climàtic n'incrementaran el risc. Tot això pot
deixar en paper mullat la interessant proposta de crear
"reserves ecològiques hidràuliques" continguda a
l'article 25 del PHN, i que pressuposa la preservació de trams
prou importants dels rius en estat natural per poder mantenir hàbitats
i poblacions viables de les espècies autòctones.
Ecologistes en Acció de Catalunya també vol fer patent que les
conques internes catalanes no necessiten cap transvasament, ni de
l'Ebre ni del Roine, si en lloc de fomentar-ne un ús cada cop més
insostenible l'Agència Catalana de l'Aigua posa en marxa un
veritable pla de gestió eficient de la demanda.
L'ALTERNATIVA
Entre les alternatives per una nova cultura de l'aigua Ecologistes
en Acció proposa una regulació conjunta dels preus de l'aigua
amb uns cànons progressius que incentivin l'ús eficient i la
reutilització en tots el sectors, garantint mitjançant tarifes
progressives uns preus assequibles pels usos bàsics i pels
sectors econòmics més vulnerables. També proposen una política
de reducció de les pèrdues a les xarxes de distribució, tan les
urbanes com especialment les agrícoles. La modernització del rec,
fomentant sistemes més eficients, reduint les dotacions a les
realment necessàries per a cada cultiu, aturant la proliferació
de regadius il·legals, i reutilitzant les aigües depurades.
Totes aquestes mesures podrien estalviar conjuntament un volum
superior als 1.000 Hm3 que es vol treure de l'Ebre, amb un cost
econòmic, ecològic i social molt menor.
|
|
