Us
oferim el comunicat de premsa de l'AEEC de 25 de gener d'enguany referent a
les al·legacions presentades contra la insta·lació de la central tèrmica
de Mora la Nova. En el extensa comunicat s'explica a grans trets el que
suposaria una instal·lació d'aquestes característiques i les activitats
industrials d'Enron.
Segons l'AEEC, el projecte de construcció de la central tèrmica de Móra la
Nova té importants efectes sobre el medi ambient, tant a nivell global
com a nivell local.
L'Assemblea d'Entitats Ecologistes de
Catalunya (AEEC) ha presentat al·legacions als Departaments de Medi
Ambient i d'Indústria de la Generalitat demanant es desestimi el
projecte de la multinacional ENRON de construir una Central Tèrmica a Móra
la Nova (Ribera d'Ebre) d'ENRON ja que significaria un greu impacte
sobre els ecosistemes del sud de Catalunya i sobre el canvi climàtic.
Un projecte injustificat
Aquesta central tèrmica, que tindria una
potència de 1.600 MW no aporta res de bo ni millora gens ni mica el
sistema energètic català.
Segons l'AEEC "el gran problema
de l'energia a Catalunya no és, ni molt menys, la mancança de
capacitat de generació, sinó els impactes associats al sistema energètic
actual, addicte al petroli i a l'urani i amb importants impactes ecològics
i socials, començant per la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic
i acabant amb el gravíssim —i irresoluble— problema dels residus
nuclears".
Per capgirar aquesta problemàtica,
caldria començar per reduir el consum energètic i augmentar l'eficiència
dels dos sectors que actualment consumeixen més energia: indústria i
transport. Això s'hauria d'aconseguir a partir d'un —ara—
inexistent pla d'estalvi i eficiència energètica.
D'altra banda, l'AEEC reclama que "ja
és hora que la Generalitat abordi un ampli debat sobre quin ha de ser
el nostre model energètic sostenible —naturalment sense energies fòssils—,
i com hi hem d'arribar, reflectint-ho en un Pla Energètic Català".
Per tant, l'aposta per la construcció d'una central de tèrmica de gas
natural no només no és necessària sinó que ens allunya de la
sostenibilitat energètica
Excés de producció d'energia
Així, la central elèctrica de Móra la
Nova no es pot deslligar dels projectes energètics de la resta de
comarques tarragonines. L'AEEC estima que amb la construcció de totes
les centrals elèctriques projectades i la instal·lació de 1000 MW
d'energia eòlica, les comarques de Tarragona tindrien un augment de la
potencia energètica instal·lada de 4.000 MW —l'equivalent a 4
centrals nuclears— en els propers 5 o 10 anys. O el que és el mateix,
augmentar un 50% la capacitat de producció d'energia elèctrica de
Catalunya.
Uns
1000 MW de potència eòlica
La Central elèctrica de gas de ENDESA de 420 MW.
La Central elèctrica de gas de IBERDROLA de 400 MW ampliables a
800 MW
La Central de gas de Móra de ENRON de 1600 MW.
Potència elèctrica projectada a les comarques de Tarragona
en els propers 5-10 anys. |
Aquest augment de la oferta energètica
és irracional i clarament injustificat i a més es veu agreujat pel fet
que es fa a partir de fonts d'energia fòssils com el gas natural i que
no aporta com a contrapartida el tancament de cap central nuclear ni
convencional per compensar l'augment de producció energètica.
D'altra banda, no dubtem que aquest
insostenible augment de la producció energètica obligarà a augmentar
les línies d'alta tensió per a col·locar a la xarxa tanta excés de
producció que no té en compte cap racionalitat en la relació entre
oferta i demanda.
Emissions contaminants a l'atmosfera
Com queda de manifest en diferents
estudis i informacions, l'estat espanyol no acompleix els compromisos de
Rio, ni el protocol de Kyoto, ni les recomanacions de la Unió Europea
de disminució de les emissions totals de diòxid de carboni. És més,
segons un informe de CCOO, supera en més del doble les emissions
permeses segons el protocol de Kyoto.
La construcció d'aquesta nova central,
que no s'ha demostrat que sigui necessària per a les demandes energètiques
del país; segons l'AEEC "significa augmentar la producció de
gasos d'efecte hivernacle de forma significativa ipreocupant";
segons càlculs aproximats, es pretén emetre per cada hora de
funcionament:
| |
Amb
gas natural |
Amb
gasoil |
| Diòxid
de carboni CO2 |
580
tones |
882,4
tones |
| D’òxids
de nitrogen NOx |
444
Kg |
876
Kg |
| Compostos
orgànics volàtils COV metànics (CH4) i no metànics
(COVNM), |
28
Kg |
28,5
Kg |
| Monòxid
de carboni CO |
128
Kg |
173,6
Kg |
| Diòxid
de sofre SO2 |
29,8
Kg |
1.017,6
Kg |
| Partícules |
28
Kg |
56
Kg |
Segons l'AEEC "les emissions de
la nova central tèrmica d'ENRON poden arribar a ser de 5,3 milions de
tones de CO2 cada any, gairebé un 2% de les emissions de CO2
actuals de l'estat".
Beneficis econòmics: per a qui?
Pel que fa als efectes econòmics, no és
pot justificar el projecte d’ENRON adduint l’impacte positiu en l’economia
local. L'experiència de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs
—i no pensem que de Mora la Nova sigui una excepció—, demostra que
una central elèctrica en un entorn rural, actua com una espècie de
monocultiu industrial, provocant una fase expansiva que al cap de pocs
anys es tradueix en una crisi de treball i, davant la imminència del
tancament productiu de la central, en demandes desesperades dels
ajuntaments per a desenvolupar amb urgència activitats industrials o de
serveis que donin ocupació a la ma d’obra en atur que es genera.
Una central elèctrica no és, doncs, un
sistema de desenvolupament econòmic sostenible, global i a llarg
termini, i solament contribueix a provocar processos immigratoris
circumstancials, processos incontrolats d’inflació econòmica local i
comarcal, augments de població ficticis, detriment radical de les
activitats tradicionals, desaparició de l’agricultura, problemes d’adaptació
social, etc...
Més efectes adversos
Contrastant amb els dubtosos beneficis
econòmics per a la comarca, el funcionament de la central faria variar
el microclima de la cubeta de Móra i afectaria, sens dubte,
l’agricultura, un dels seus principals motors econòmics i socials.
L'estudi d'impacte ambiental no demostra científicament que les
emissions de gasos no tindran un efecte negatiu. D'altra banda, a les
comarques veïnes del Priorat, la terra Alta i part de la Ribera d’Ebre,
també el sector vitivinícola te una extrema importància per l’economia
local i òbviament, s’ha de tenir present per fer l’estudi de l’àrea
d’influència dels impactes de la central d’ENRON.
Tot i que l’EIA intenta minimitzar la
importància de l'efecte sobre els espais naturals, dins de l'àrea
directament afectada —uns 20 Km de radi des de la central— hi ha
diversos espais naturals: les Serres de Pàndols i Cavalls (a 8 Km), les
Illes de l’Ebre (a 1,5 Km.), les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs (a
3,5 Km.), la Serra de Llaberia (a 8 Km.) i les Serres de Cardó-Boix (a
9,5 Km.). Aquests espai naturals —poc protegits de per si— es
veurien òbviament afectats per les emissions de la central. D'altra
banda, la central consumeix aigua del riu Ebre —aproximadament 650
l/s— quantitat que afegeix un nou problema a la conservació dels
espais naturals del darrer tram del riu. Per tot això, l'AEEC estima que "l'objectiu
últim de la construcció de la central és generar ingressos per les
companyies elèctriques a costa d'hipotecar, una vegada més, el medi
ambient i les necessitats de les generacions vinents".
| La
multinacional ENRON
ENRON, una multinacional que és
la més gran subministradora de gas natural dels EEUU té un
llarg historial de abusos sobre els drets humans, corrupció i
desvastació ambiental, especialment a països no desenvolupats.
És especialment impactant el cas
de la instal·lació d'una central de gas natural a la Índia,
on davant la oposició de la població local, ENRON no ha dubtat
a utilitzar policies contractats per reprimir les protestes i
amenaçar i apallissar els líders d'aquestes. Des de 1996 s'han
detingut i empresonat centenars d'opositors.
| Bolívia
i Brasil |
ENRON
ha projectat un gasoducte de milers de quilòmetres per
unir la ciutat boliviana de Sant Cruz i la ciutat
brasilera de Sao Paulo, afectant una gran àrea de
l'Amazònia i les comunitats indígenes que hi viuen. |
| Moçambic |
S'han
denunciat amenaces al govern moçambiquès per permetre
la obertura d'un camp d'extracció de gas natural per
abastir Sud-Àfrica. |
| Argentina |
El
1989, l'actual president dels EEUU, George W. Bush, va
fer pressió sobre el govern de Raul Alfonsín per
obtenir per a ENRON la construcció d'un oleoducte de
l'Argentina a Xile. |
|
per més informació podeu contactar amb:
Damià Vernet: GEPEC 977 34 26 04 / gepec@tinet.fut.es
AEEC - Assemblea d'Entitats Ecologistes
de Catalunya
c. Mallorca, 285. 08037 Barcelona tel/fax: 93 458 06 86
e-mail:aeec@pangea.org
http://www.pangea.org/aeec
www.alvent.net
http://www.riberaonline.com
